dilluns, 9 de juny del 2014
dijous, 20 de febrer del 2014
Tropisme
El tropisme és un fenomen biològic que indica el creixement o canvi direccional d'un organisme, normalment una planta, com a resposta a un estímul mediambiental. Els tropismes es diferencien de les nàsties en que aquestes no són respostes direccional. Hi ha diferents tipus de tropismes:
- Fototropisme
- Geotropisme
- Tigmotropisme
- Hidrotropisme o quimiotropisme
dijous, 16 de gener del 2014
Eriçó de mar (Echinoidea)
Els eriçons de mar són una classe d'animals equinoderms. El seu cos es de forma generalment globular i recobert de punxes mes o menys gruixudes.
La grandària de la 'testa' pot estar entre 3 i 10 cm segons la espècie.
Els equinoïdeus se subdivideixen actualment en dues grans subclasses: els Perischoechinoidea i els Euechinoidea.
Els Perischoechinoidea són els mes antics, i de fet la majoria de les espècies conegudes ja s'han extingit i nomes queden unes 150, es caracteritzen per unes espines força llargues i afuades.
La classe dels Euchinoidea conté unes 800 espècies agrupades en quatre superordres. D'aquest, Diadematacea i Echinacea correspon als eriçons de mar tradicionals, el Gnathostomata inclou els anomeats en anglès 'dòlars de la sorra', i finalment el quart superordre correspon als eriçons de mar irregulars. També s'anomena 'bogmari' a les Illes Balears (Sardenya).
Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus)
El cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) és una espècie de la família dels gràpsids, uns crustacis decàpodes braquiürs. Tot i que els gràpsids són tropicals, algunes espècies viuen en aigües temperades com la Mar Mediterrània.
-És un cranc molt comú a les nostres costes.
-Pot aguantar molta estona fora de l'aigua mantenint humides les seves brànquies.
- Es mou amb prou agilitat.
Gobi | Gobio Gobio.
dilluns, 6 de gener del 2014
Dicotiledònies
Les dicotiledònies o magnoliòpsides són una classe de plantes que pertany a la divisió dels espermatòfils.
Agrupa unes 170.000 espècies de gran importància, tant en el medi ambient com econòmicament i s'han adaptat a pràcticament tots els ambients de la terra
Monocotiledònies
Les monocotiledònies són un grup de plantes classificat en les angiospermes. Les plantes pertanyents dins d'aquest grup, a l'hora de florir surten amb un cotiledó.
Exemplar de monoctiledònia:
Briòfits
Els briòfits, també coneguts com molses són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 cm.
-Creixen apinyades en llocs ombrívols i humits.
-No desenvolupen flors ni llavors pero contenen unes petites i simples fulles.
-Les molses usen espores per reproduir-se.
Gimnospermes.
Les gimnospermes són un grup de plantes creadores de llavors. Respecte aquestes, destaquen per ser de llavor nua.
Les plantes gimnospermes produeixen microspores (pol·len) i megaspores retingudes en un òvul.
 |
| Dins la pinya del pi estan les llavors. |
Després de la fertilització que junta la microspora i la megaspora es forma un embrió que junt amb altres cèl·lules ovulars acaben transformant-se en una llavor.
Pteridòfits
Els pteridòfits es poden definir com traqueòfits amb alternança de generacions, on l'esporòfit és un corm primitiu que té tija, fulles i arrel adventícia. El xilema i el floema són primitius. Un exemple molt clar de pteridòfit és la falguera.
dilluns, 16 de desembre del 2013
dijous, 31 d’octubre del 2013
Llentiscle o Mata (Pistacia Lentiscus)
El llentiscle (Pistacia Lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a Eivissa.
-És un arbust perenne de fulles compostes.
-Els fruits són petites boletes que primer són vermelles i quan maduren es tornen negres.
-L'arbust arriba fins als 3 metres.
-Es troba normalment en climes mediterranis.
Mata o llentiscle.
Pi blanc (Pinus Halpensis)
El pi Blanc o pi Bord (Pinus Halepensis) a Eivissa i Formentera és un arbre del gènere Pinus originari de la Mediterrània.
-Arriba als 20 metres d'alçada.
-L'escorça i les branques són grisenques.
-Les fulles tenen forma acicular, és a dir, són molt primes i llargues.
-Floreix l'abril o el maig.
-Fa pinyes que contenen pinyons.
-És un arbre xeròfil i heliòfil.
-Es troba des del nivell del mar fins als 1200 metres.
Foto de l'arbre, flors masculines i pinyes.
Garrover (Ceratonia Siliqua)
El garrover (Ceratonia Siliqua), és un arbre dioic de la família de les lleguminoses.
-Aquest arbre és autòcton del litoral de la Mediterrània.
-És un arbre perennifoli que normalment mesura entre 5 i 7 metres d'alçada.
-Té un tronc gruixut i les seves branques són gruixudes i robustes.
-Les fulles contenen entre 3 i 5 folíols.
-Una característica dels garrovers es que les flors neixen en les branques velles i mai en els brots nous.
-Hi ha tres tipus de garrovers: femenins, masculins i que fan les flors dels dos.
-El fruit del garrover és la garrova, aquesta té forma de beina allargada d'uns 10 cm.
-Les llavors són aplanades i amb forma oval.
A dalt, garrover. Davall, fruit del garrover amb les seves llavors.
Savina Negra (Juniperus phoenicea)
La savina negra (Juniperus phoenicea) és una espècie de conífera que habita en el contorn de la regió mediterranea, també a les Illes Canàries. És la savina més freqüent en la península. És un arbust o petit arbre que arriba als 8 metres d'alçada, la fulla verda i perenne. Floreix a finals d'hivern o a la primavera. El fruits maduren al segon any, són de color verd al principi i quan maduren són d'un color vermellós. Es cría en tot tipus de terra: en dunes i arenals, boscos...
Estepa Blanca (Citus Albidus)
La estepa blanca (Citus Albidus), és un arbust de la família de la Cistàcia amb fulla perenne i de color verd grisenc.
Les flors son rosades i grosses, amb pètals, lleugerament arrugats. Els fruits son càpsules ovoides i en elles es troben les llavors.
Es la més comuna i la més estesa pels Països Catalans, i creix independentment en zones com el Mediterrani.
dijous, 17 d’octubre del 2013
La Posidonia oceanica
Aquesta planta és coneguda per tothom com posidonia, encara que el seu nom científic es Posidonia oceanica.
- La posidònia és una planta aquàtica endèmica de la Mediterrània.
- Viu fins als 40 m de fondària.
- És una planta, ja que té arrels, tija, fulles i fruits.
- La posidònia es reprodueix mitjançant clons.
- La floració no es periòdica i no es coneix el que la regula.
- La posidònia ocupa grans praderies en el fons marí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)