Elaboram Iogurt - Ses Margalides

Fotropisme.

Elamboram pa - Ses Margalides.

Tropisme

El tropisme és un fenomen biològic que indica el creixement o canvi direccional d'un organisme, normalment una planta, com a resposta a un estímul mediambiental. Els tropismes es diferencien de les nàsties en que aquestes no són respostes direccional. Hi ha diferents tipus de tropismes:

- Fototropisme

- Geotropisme

- Tigmotropisme

- Hidrotropisme o quimiotropisme

Sal a la mar (Investigació)

Eriçó de mar (Echinoidea)

Els eriçons de mar són una classe d'animals equinoderms. El seu cos es de forma generalment globular i recobert de punxes mes o menys gruixudes.
La grandària de la 'testa' pot estar entre 3 i 10 cm segons la espècie.
Els equinoïdeus se subdivideixen actualment en dues grans subclasses: els Perischoechinoidea i els Euechinoidea.

Els Perischoechinoidea són els mes antics, i de fet la majoria de les espècies conegudes ja s'han extingit i nomes queden unes 150, es caracteritzen per unes espines força llargues i afuades.

La classe dels Euchinoidea conté unes 800 espècies agrupades en quatre superordres. D'aquest, Diadematacea i Echinacea correspon als eriçons de mar tradicionals, el Gnathostomata inclou els anomeats en anglès 'dòlars de la sorra', i finalment el quart superordre correspon als eriçons de mar irregulars. També s'anomena 'bogmari' a les Illes Balears (Sardenya).

Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus)

El cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) és una espècie de la família dels gràpsids, uns crustacis decàpodes braquiürs. Tot i que els gràpsids són tropicals, algunes espècies viuen en aigües temperades com la Mar Mediterrània.

-És un cranc molt comú a les nostres costes.

-Pot aguantar molta estona fora de l'aigua mantenint humides les seves brànquies.

- Es mou amb prou agilitat.

Gobi | Gobio Gobio.

El Gobio Gobio es una especie de peix de la familia dels Ciprínids. El seu cos medeix entre els 10 i els 15 cm. S'ha adaptat a molts medis, sobretot els foscos. Menja insectes, moluscs, etc.

Dicotiledònies

Les dicotiledònies o magnoliòpsides són una classe de plantes que pertany a la divisió dels espermatòfils.

Agrupa unes 170.000 espècies de gran importància, tant en el medi ambient com econòmicament i s'han adaptat a pràcticament tots els ambients de la terra

Monocotiledònies

Les monocotiledònies són un grup de plantes classificat en les angiospermes. Les plantes pertanyents dins d'aquest grup, a l'hora de florir surten amb un cotiledó.

Exemplar de monoctiledònia:

                              

Briòfits

Els briòfits, també coneguts com molses són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 cm. 

-Creixen apinyades en llocs ombrívols i humits. 

-No desenvolupen flors ni llavors pero contenen unes petites i simples fulles.

-Les molses usen espores per reproduir-se.

Gimnospermes.

Les gimnospermes són un grup de plantes creadores de llavors. Respecte aquestes, destaquen per ser de llavor nua. 

                         

Les plantes gimnospermes produeixen microspores (pol·len) i megaspores retingudes en un òvul.

Dins la pinya del pi estan les llavors.

Després de la fertilització que junta la microspora i la megaspora es forma un embrió que junt amb altres cèl·lules ovulars acaben transformant-se en una llavor.

Pteridòfits

Els pteridòfits es poden definir com traqueòfits amb alternança de generacions, on l'esporòfit és un corm primitiu que té tija, fulles i arrel adventícia. El xilema i el floema són primitius. Un exemple molt clar de pteridòfit és la falguera.